Els
materials i les seves propietats
Si mirem al nostre voltant, veiem que estem envoltats per objectes de tot tipus, que estan pensat i dissenyats per satisfer les nostres necessitats. Aquests objectes estan fets de diferents materials.
Els materials amb els quals estan fets els objectes, són els diferents tipus de matèries que s'utilitzen per a la confecció i fabricació d'aquests objectes. Aquests objectes estan dissenyats per realitzar unes funcions molt concretes. Per això interessa seleccionar adequadament els materials amb els quals construirem l'objecte i que aquell objecte pugui realitzar la funció per a la qual ha estat dissenyat i pensat.
La ciència dels materials estudia els materials tenint en compte la relació entre les aplicacions, les propietats, l'estructura i el processament.
Un mateix objecte pot estar fet de materials diferents perquè moltes vegades la manera d'utilització d'aquell objecte, pot fer canviar el material que s'acaba escollint. Si posem per exemple un ganivet, el mànec, pot ser de diferents materials en funció del lloc on l'utilitzarem, però també la ganiveta, pot ser de material diferent en funció de qui l'ha de fer servir. Un ganivet de joguina, acostuma a ser de plàstic, en canvi un ganivet de cuina serà d'acer inoxidable.
Respon les següents preguntes en un full del dossier sense mirar la resta del tema. Aquestes preguntes serviran per fer-te conscient grau de coneixement que tens sobre el tema i el professor, veurà en quines parts ha d'insistir més al fer l'explicació.
Tots els materials s'obtenen de la natura i passen per diferents processos fins que es converteixen en un objecte útil.
1-. Què són els materials?
2-. Quins tipus de materials coneixes?
3-. Quin és l'origen dels materials?
4-. Què són les 3R? Explica-les breument.
Procés d'obtenció dels objecte
Tots els materials s'obtenen de la natura i passen per diferents processos fins que es converteixen en un objecte útil.
- De la natura s'extreuen les matèries primeres. Les matèries primeres són aquelles que s'extreuen directament de la natura, o són productes semi-elaborats, que les fàbriques utilitzen per prefabricar els seus propis productes.
- Les primeres matèries es porten a les fàbriques i industries, i es transformen en materials que es poden treballar.
- Els materials es porten a les industries i es transformen en objectes.
- De les industries, amb les restes de materials i quan els objecte deixen de ser útils, es transformen en residus. Dels punts 2 i 3 també s'obtenen residus, que caldrà tractar.
Classificació de les Matèries Primeres segons l'origen
Hi ha diferents formes i criteris per classificar els materials. Una de les formes, seria classificar en funció del seu origen. Així doncs, podem trobar materials d'Origen Animal, d'Origen Vegetal i d'Origen Mineral.
Origen Animal: Els materials d'origen animal, provenen de parts d'animals, com poden ser els ossos, el pel, la pell.
Origen Vegetal: Són els materials que s'obtenen de les plantes, normalment passen per algun procés de purificació abans que es puguin usar per a alguna fi determinada per l'humà. Exemples: Cotó, Goma, Bambú, Cautxú, Fusta, Lli...
Suro |
Bambú |
Origen Mineral: Un mineral és una substància natural que es diferencia de la resta pel seu origen inorgànic, homogeneïtat, composició química preestablerta i que correntment ostenta una estructura de cristall. Exemples: pissarra, vidre, marbre...
Pissarra |
Marbre |
Tota activitat empresarial i de consum, genera residus. Aquest residus, es creen com a conseqüència de materials sobrants de la producció d'objectes, de tot tipus d'embolcalls destinats a protegir l'objecte fabricat i residus domèstics
Vídeo sobre els abocadors d'escombreries municipals
Avui dia, un dels problemes més greus del medi ambient, és la generació de residus. Per aquesta raó, l'home ha cercat tres formes diferents per disminuir el volum d'aquests residus.
És el que s'anomena les 3R:
* Reducció: Consisteix en la disminució dels residus. S'ha de cercar la manera de fer que els residus que es generin siguin els mínims. Com podem nosaltres contribuir en aquesta reducció? Comprant i escollint aquells productes que no tinguin embalatges excessius i inútils.
Vídeo sobre reutilització d'ampolles de plàstic
Vídeo sobre reutilizació de l'oli de cuina
* Reciclatge: Hi ha grup e materials que es poden reciclar. Això vol dir que agafant aquest material i el sotmetem a un procés, és possible obtenir de nou el mateix objecte preparat per fer-lo servir.
Vídeo sobre les 3R:
El materials que es poden reciclar són: envasos, vidre, paper/cartró i brossa orgànica.
Cada tipus de residus, té el seu contenidor exclusiu, de forma que:
El Contenidor Groc, és per plàstics, llaunes i envasos en general, excepte vidre.
El Contenidor Verd, és per vidre.
Vídeo sobre recliclatge del vidre
El Contenidor Blau, és per paper i cartró.
Video sobre recliclatge del paper
I per últim, el Contenidor Marró, és per la brossa orgànica.
Vídeo sobre la realització del compost
Als carrers, encara podem trobar un altre contenidor, que serveix per ficar la resta de brossa que va en cap d'aquests contenidors explicats anteriorment. És el Contenidor Gris.
Fes les següents activitats al dossier d'exercicis de tecnologies copiant els enunciats.
5-. Inventa't un eslogan per conscienciar la gent de que recicli.
6-. Explica breument el vídeo sobre la reutilització de l'oli de cuina.
BLOC II: Les propietats dels materials
Avaluació inicial: Què en sabem?
Respon les següents preguntes en un full del dossier sense mirar la resta del tema. Aquestes preguntes serviran per fer-te conscient grau de coneixement que tens sobre el tema i el professor, veurà en quines parts ha d'insistir més al fer l'explicació.
1-. Què és una propietat?
2-. Quins tipus de propietats coneixes?
3-. Quines propietats coneixes?
4-. Per què creus què és important conèixer les propietats dels diferents tipus de material?
Les propietats dels materials
Les propietats dels materials, és allò que ens indica com és aquell material i com es comporta davant les diferents situacions. Les propietats, són el conjunt de característiques que els defineixen i els fan diferents d'altres materials.
La determinació dels materials a utilitzar, no es fa de forma casual ni sense pensar, ja que és molt important saber seleccionar el material adequat en funció de les característiques que ha de tenir l'objecte dissenyat.
Aquesta elecció es fa tenint en compte la necessitat de reunir unes determinades propietats com que sigui fàcil de treballar, la duresa, el pes, la resistència, el preu, etc...Cada material té una sèrie de propietats i característiques que el fan diferent dels altres. Així doncs, és molt important conèixer les propietats dels materials.
Podem trobar propietats de molts tipus, però les més utilitzades en tecnologia, són els següents: Propietats físiques, i Propietats mecàniques.
Propietats físiques dels materials
Cada material té una sèrie de propietats físiques i mecàniques que el fan diferent dels altres. Les propietats físiques ens permeten determinar les característiques dels materials independentment de la seva forma, grandària o composició. Les més importants són aquestes cinc:
La Densitat és la massa (en grams) que té un volum determinat (en
centímetres cúbics) d'un material. Aprofitant aquesta propietat, es
poden fabricar objectes que tinguin la mateixa mida i forma, però de
pes molt diferent segons el tipus de material utilitzat. Cada
material té una densitat determinada que es pot calcular mitjançant
aquesta fórmula:
La Fusibilitat és la major o menor facilitat que tenen els materials per fondre's per l'efecte de la calor. Així, cada material es fon a una temperatura determinada, que s'anomena punt de fusió.
La Dilatació és la propietat d'alguns materials de variar les seves dimensions per la variació de temperatura.
La Conductivitat Tèrmica és la característica dels materials que facilita, en més o menys grau, el pas de la calor. Hi ha materials anomenats Aïllants Tèrmics, que no deixen passar fàcilment la calor, com la fusta, i n'hi ha altres anomenats Conductors Tèrmics, que sí deixen passar fàcilment la calor, com els metalls. Els Mal Conductors Tèrmics, estarien entre mig dels dos.
El metall és bon conductor tèrmic |
El metall de la paella és bon conductor tèrmic. El plàstic del mànec, és aïllant. |
La Conductivitat Elèctrica, és la propietat dels materials que facilita, en més o menys grau, el pas del corrent elèctric. No tots els materials oposen la mateixa resistència al pas del corrent elèctric. Així doncs, els que en condicions normals n'afavoreixen el pas s'anomenen Conductors i els que hi oposen gran resistència, Aïllants. Els Mal Conductors, estarien entre mig dels dos. Tots els metalls són molt bons conductors de l'electricitat. En canvi la fusta, el plàstic, el vidre... són materials aïllants.
Exercicis
7-. Fes un esquema amb les propietats físiques dels materials.
8-. Explica amb les teves paraules la propietat de Densitat. Escriu 5 exemples.
9-. Explica amb les teves paraules la propietat de Fusibilitat. Escriu 5 exemples.
10-. Explica amb les teves paraules la propietat de Punt de Fusió. Escriu 5 exemples.
11-. Explica amb les teves paraules la propietat de Dilatació. Escriu 5 exemples.
12-. Explica amb les teves paraules la propietat Conductivitat Tèrmica. Escriu 5 exemples.
13-. Explica amb les teves paraules què són els materials Bons Conductors Tèrmics. Escriu 5 exemples.
14-. Explica amb les teves paraules què són els materials Mal conductors Tèrmics. Escriu 5 exemples.
15-. Explica amb les teves paraules què són els materials Aïllants Tèrmics. Escriu 5 exemples.
16-. Explica amb les teves paraules la propietat de Conductivitat Elèctrica. Escriu 5 exemples.
17-. Explica amb les teves paraules què són els materials Conductors Elèctrics. Escriu 5 exemples.
18-. Explica amb les teves paraules què són els materials Mal conductors Elèctrics. Escriu 5 exemples.
19-. Explica amb les teves paraules què són els materials Bons Conductors Elèctrics. Escriu 5 exemples.
20-. Explica amb les teves paraules què són els materials Aïllants Elèctrics.
Propietats mecàniques dels materials
Les propietats mecàniques dels materials són les que ens permeten determinar el comportament dels materials quan són sotmesos a una força. Alguna de les forces que s'apliquen sobre els materials per veure com reaccionen són: tracció, compressió, flexió, torsió i cisallament.
Tracció: Quan un material és sotmès a dues forces oposades que tendeixen a estirar-lo.
Flexió: Quan un material és sotmès a una força que tendeix a doblegar-lo.
Torsió: Quan un material és sotmès a dues forces que tendeixen a retorçar-lo.
Propietats mecàniques
Un cop ja hem vist les forces a les quals es sotmeten els materials per conèixer les seves propietats mecàniques, estem en disposició de conèixer algunes d'aquestes. Les propietats mecàniques més habituals són: elasticitat, plasticitat (mal·leabilitat i ductilitat), resistència, duresa, tenacitat i fatiga.
L'Elasticitat és la propietat que permet als materials deformar-se quan sónt sotmesos a una força, i a tornar a la seva forma original, quan la força deixa d'actuar sobre el material. Existeix el límit d'elasticitat, per a cadascun dels materials, el qual determina quan el material que està sotmés a una força, queda deformat permanentment amb la possibilitat de trencar-se.
La Plasticitat és la propietat que permet als materials deformar-se permanentment quan estan sotmesos a una força sense trencar-se. Dintre de la plasticitat, podem trobar dos: la mal·leabilitat i la ductilitat.
La Mal·leabilitat és la propietat que permeten als materials de deformar-se permanentment, en làmines quan són sotmesos a una força de compressió.
Un cop ja hem vist les forces a les quals es sotmeten els materials per conèixer les seves propietats mecàniques, estem en disposició de conèixer algunes d'aquestes. Les propietats mecàniques més habituals són: elasticitat, plasticitat (mal·leabilitat i ductilitat), resistència, duresa, tenacitat i fatiga.
L'Elasticitat és la propietat que permet als materials deformar-se quan sónt sotmesos a una força, i a tornar a la seva forma original, quan la força deixa d'actuar sobre el material. Existeix el límit d'elasticitat, per a cadascun dels materials, el qual determina quan el material que està sotmés a una força, queda deformat permanentment amb la possibilitat de trencar-se.
La Plasticitat és la propietat que permet als materials deformar-se permanentment quan estan sotmesos a una força sense trencar-se. Dintre de la plasticitat, podem trobar dos: la mal·leabilitat i la ductilitat.
La Mal·leabilitat és la propietat que permeten als materials de deformar-se permanentment, en làmines quan són sotmesos a una força de compressió.
La Ductilitat, és la propietat que permet als materials de deformar-se permanentment en fils o barilles quan són sotmesos a un esforç de traccó. Aquesta propietat, permet la fabricació de cables per la conducció d'electricitat.
La Resistència, és la propietat que tenen els materials de suportar diferents forces sense trencar-se.
La Tenacitat és la propietat que tenen els materials de resistir cops sense trencar-se. L'acer és un material molt tenaç.
Cal no confondre duresa amb tenacitat. La duresa, és la dificultat d'un material de ser ratllat per un altre, i la tenacitat, és la dificultat d'un material de trencar-se per un cop. Per exemple, el diamant, és un material molt dur, però en canvi és molt fràgil: és molt difícil de ratllar, però és molt fàcil de trencar amb un cop.
La Fatiga és la propietat que tenen els materials de resistir sense trencar-se quan són sotmesos a esforços diferents i repetitius.
Exercicis
21-. Explica amb les teves paraules, què són les propietats mecàniques.
22-. Digues quins són els diferents esforços que es fan servir per comprobar les propietats mecàniques dels materials.
23-. Explica amb les teves paraules la propietat d'Elasticitat. Escriu 5 exemples.
23-. Explica amb les teves paraules la propietat d'Elasticitat. Escriu 5 exemples.
24-. Explica amb les teves paraules la propietat de Plasticitat. Escriu 5 exemples.
25-. Explica amb les teves paraules la propietat de Mal·leabilitat. Escriu 5 exemples.
26-. Explica amb les teves paraules la propietat de Ductilitat. Escriu 5 exemples.
27-. Explica amb les teves paraules la propietat de Resistència. Escriu 5 exemples.
28-. Explica amb les teves paraules la propietat de Duresa. Escriu 5 exemples.
29-. Explica amb les teves paraules la propietat de Tenacitat. Escriu 5 exemples.
30-. Explica amb les teves paraules la propietat de Fatiga. Escriu 5 exemples.
Vídeos per ampliar coneixements:
Preguntes tipus examen tema 1:
Materials generalitats
1-. Què són els materials?
2-. Quin és el procés d'obtenció dels objectes?
3-. Classifica i explica els materials segons el seu
origen. Posa 3 exemples de cadascun.
4-. Explica què són els residus.
5-. Explica què són les 3R's.
6-. Què són les propietats dels materials?
7-. Què són les propietats físiques?
8-. Explica les propietats físiques: densitat,
fusibilitat, dilatació, conductivitat tèrmica i conductivitat
elèctrica.
9-. Explica què és un material conductor elèctric i
un material aïllant elèctric. Posa 3 exemples.
10-. Explica què és un material conductor tèrmic i un
material aïllant tèrmic. Posa 3 exemples.
11-. Explica què és un esforç i quins són.
12-. Explica com responen els materials als següents
esforços: tracció, compressió, flexió, torsió i cisallament.
13-. Explica les següents propietats: elasticitat,
plasticitat, resistència, fragilitat, duresa, tenacitat i fatiga.
14-. Explica la diferència entre plasticitat i
elasticitat.
15-. Explica la diferència entre duresa i tenacitat.
BLOC III: Materials d'us tecnològic
La
Fusta
1. Introducció
Encara, que la fusta és un material prehistòric, no és un material en desús, si no ben actual. Si mirem al voltant, trobem per tot arreu, objectes, estris i infinitat d'objectes que utilitzen la fusta com a material per ser construïts. Cadires, eines, estris de cuina, taules, sostres, bigues, elements decoratius... són una petita mostra de com avui dia s'utilitza la fusta.
La
fusta
és la matèria llenyosa (o fibrosa) del tronc d'una planta,
especialment d'arbres i arbustos. La fusta la produïxen i utilitzen
les plantes amb fins estructurals (per mantenir-se dretes).
La fusta està composta, bàsicament de fibres de cel·lulosa, mantingudes unides per lignina.
a) Tala: Consisteix en tallar els arbres de la muntanya amb serres i destrals. També li treuen les branques, les arrels i l'escorça, que s'utilitzaran per altres utilitats com per exemple l'obtenció de biomassa per a combustible. A partir d'aquest moment, comença l'assecatge.
Els arbres s'acostumen a tallar a l'ivern, ja que és el període en que l'arbre està en repòs i té menys saba. Així l'assecatge, es produeix en menys temps.
És obligatori replantar més arbres que els que es van tallant, d'aquesta manera el subministrament d'arbres, no s'acaba mai.
Els arbres s'acostumen a tallar a l'ivern, ja que és el període en que l'arbre està en repòs i té menys saba. Així l'assecatge, es produeix en menys temps.
És obligatori replantar més arbres que els que es van tallant, d'aquesta manera el subministrament d'arbres, no s'acaba mai.
b) Transport: Els arbres que ja han estat tallats, sense branques i sense escorça, han de ser transportats fins a la serradora, lloc on seran tallats de diferents maneres per aprofitar al màxim la fusta.
Els troncs acostumen a ser transportats mitjançant màquines o animals per transportar-los fins als camins on seran carregatns en potents camions que els portaran fins l'aserradora.
També és possible que utilitzin canals d'aigüa per on llençaran els troncs fins un nivell inferior on estrobaran els camions de càrrega. O s'aprofiten rius i corrents d'aigua per transpostar els troncs fin l'asserradora que es troba a la riba del riu.
c) Serrat: En aquesta fase la fusta és portada a uns serradores. La serradora l'únic que fa és dividir en trossos la fusta segons l'ús que se li hagi de donar posteriorment. Solen utilitzar diferents tipus de serra com per exemple, la serra alternativa, la serra de cinta, la serra circular. Alguns serradores combinen diverses d'aquestes tècniques per millorar la producció.
També és possible que utilitzin canals d'aigüa per on llençaran els troncs fins un nivell inferior on estrobaran els camions de càrrega. O s'aprofiten rius i corrents d'aigua per transpostar els troncs fin l'asserradora que es troba a la riba del riu.
c) Serrat: En aquesta fase la fusta és portada a uns serradores. La serradora l'únic que fa és dividir en trossos la fusta segons l'ús que se li hagi de donar posteriorment. Solen utilitzar diferents tipus de serra com per exemple, la serra alternativa, la serra de cinta, la serra circular. Alguns serradores combinen diverses d'aquestes tècniques per millorar la producció.
d) Assecatge: Aquest és el procés més important per la fusta ja que fa que sigui de qualitat i estigui en bon estat tot i que si fallen els anteriors també falli aquest. Si la fusta amb que es fan els objectes no està ben assecada, es probable que quan s'acabi d'assecar es creïn tensions internes i s'esquerdi, fent malbé l'objecte. Dos tipus d'assecatge utilitzats:
Assecatge
natural:
Es col·loquen les fustes en piles separades al sòl i amb forats
perquè corri l'aire entre ells i protegits de l'aigua. El problema
amb aquest sistema és que triga molt de temps i això no és
rendible al del serradora que vol que això vagi de pressa.
e) Assecat
per bomba de calor: En una cambra tancada, s'injecta aire
calent, que de mica en mica va assecant la fusta. Mitjançant uns
aparell, es mesura la humitat de l'interior de la fusta per
determinar si ja s'ha acabat el procés d'assecatge o encara ha de
continuar. Un cop assecada la fusta, s'emmagatzema a l'espera de ser
transportat cap al lloc on manufacturaran la fusta.
f) Transport de la fusta: Un cop tenim els trocs sec i tallats, es distribueixen entre les diferents fàbriques i distribuïdores de fusta, que s'encarreguen de manufacturar-la i obtenir el producte final de fusta.
g) Manufacturació de la fusta: És el lloc on transformen i construeixen els objectes amb la fusta obtinguda durant els passos anteriors. Poden ser fusteries, fàbriques de mobles...
3-
Origen de la fusta
La fusta s'obté dels troncs dels arbres, de manera que es pot obtenir fusta de boscos naturals o de cultius es pecífics d'arbres.
Boscos naturals: Consisteix en talar els boscos que han crescut naturalment durant molts anys. De manera que el bosc desapareix i triga molts anys a recuperar-se, si és que arriba a fer-ho. Quan s'aniquila un bosc, no queda més remei que cercar un altre.
Aquest sistema d'obtenció d'arbres, provoca un greu impacte mediambiental, ja que no només acaben amb els boscos, si no que acaben amb l'habitat de milers i milers d'animals que hi viuen, provocant la seva mort i afavorint la seva extinció.
Cultius d'arbres específics: Són unes grans extensions de terrenys dedicats al monocultiu d'arbres, de manera que només es cultiva un tipus concret d'arbres.
En
aquest tipus de corneu, es divideix el terreny en 3 o 4 parcel·les i
es plantes arbres d'una mateixa espècie, però de manera que en cada parcel·la, hi ha arbres de la mateixa edat, però que són d'edats diferents dels arbres de les altres parcel·les,
de manera que cada 5 o 10 anys, es pot talar una porció de terreny.
Immediatament
acabat de talar, es planten nous arbres que creixeran durant 5 o 10
anys abans no torni a ser talat de nou la parcel·la. D'aquesta
manera s'asseguren un fluxe de fusta continun cada pocs anys. És un
sistema que permet obtenir fusta de millor qualitat, ja que els arbre
són plantats a distàncies idònies, de manera que el tronc de
l'arbre es pot desenvolupar molt més i més recte que en un bosc
natural, on la competència per la llum del sol i u troç de terra és
molt gran, obligant, moltes vegades als troncs dels arbres, a
desenvolupar-se poc i a prendre formes rares i poc aprofitables.
Aquest és un sistema molt respectuós amb el medi ambient, ja que al ser replantada la parcel·la, permet de viure els animals i no resulta arrasada.
A més a més econòmicament parlant, resulta molt interessant i rentable, ja que es pot escollir el tipus d'arbre que més demanda hi ha i per tant que millor es paga.
Tipus de fusta
La
fusta
és
un dels materials indispensables en la història de la tecnologia. Ha
estat aprofitada des de bon començament per a fer foc, per a
elaborar els mànecs de les destrals i de les llances de pedra i per
construir bigues i parets dels habitatges, carros, rodes, arades,
tota mena de màquines i aparells, taules, mobles i molts altres
elements de la llar.
Tenint
en compte els arbres dels quals procedeixen les fustes, se solen
classificar en dos grans grups: fustes dures
i
fustes toves.
Les
fustes dures, generalment procedents d'arbres de fulla caduca, com el
faig o el roure, són més pesants i fortes i costen més de
treballar.
Les
fustes toves, menys denses i extretes normalment de coníferes, com
l'avet o el cedre, són fàcils de transformar.
Fusta natural
La
fusta és present en el mercat de dues formes: natural i
transformada.
La
fusta natural és la que procedeix directament dels troncs dels
arbres. Se serra de llarg per a obtenir-ne peces de seccions grans,
com bigues, taulons i costers.
Després, aquestes peces es poden serrar per a obtenir-ne altres de
seccions més petites, com posts, llates, llistons o motllures.
Abans
d'usar la fusta natural, s'ha de deixar assecar, sigui a l'aire
lliure o artificialment, per a evitar que es deformi un cop es fa
servir.
Fusta transformada
Actualment,
per a la construcció de determinats objectes, com ara mobles i
portes, i per a altres usos, no es fa servir la fusta natural tal com
arriba de l'arbre, sinó fusta que ha estat transformada o reciclada
per a obtenir-ne plaques o taulers. Les varietats més habituals són
aquestes cinc:
L'aglomerat
es compon d'encenalls i bocins de fusta trinxada barrejats amb cola i
premsats a gran pressió. El cost de fabricació és baix perquè es
pot aprofitar fusta de poca qualitat o fins i tot reciclada. És d'ús
corrent en la fabricació de mobles i prestatgeries, i normalment es
recobreix amb una xapa prima de fusta natural o amb làmines de
material plàstic.
Els
taulers d'aglomerat MDF o DM són làmines formades per fibres de
fusta (molt més petites que les partícules de l'aglomerat)
premsades en sec i encolades amb resina sintètica. L'MDF o DM és
força dur i té una textura molt fina i homogènia. Aquesta textura
li confereix alguna aplicació més que l'aglomerat normal.
La
fullola és una làmina de fusta molt prima que ha estat tallada amb
màquines proveïdes de ganivetes especials molt precises. Es fa
servir en l'acabament de mobles, portes i elements decoratius
construïts amb fusta transformada. Generalment, la fullola és feta
de fusta bona o molt decorativa, i si s'aplica bé, sembla que tot el
moble sigui fet d'aquesta mena de fusta.
El
tauler de contraplacat es compon d'un conjunt de fulloles encolades
de manera que les fibres que les formen quedin encreuades. El gruix
final depèn de la quantitat i el tipus de xapa. Tot i que aquest
tipus de tauler pot ser molt prim (uns 3 mm), és consistent i
difícilment deformable. S'utilitza molt en la fabricació de plafons
de portes.
La
fusta laminada és formada per làmines de fusta encolades. D'aquesta
manera s'aconsegueixen peces d'una gran resistència i no es
deformen. A més, se'ls pot donar formes rectes o també arquejades.
Aquest tipus de fusta es fa servir cada vegada més en construcció
per a fer estructures i cobrir grans naus.
Els materials metàl·lics
Els
materials metàl·lics són presents en tots els àmbits de la vida.
El
metall fonamental en la indústria a partir de la Revolució
Industrial ha estat el ferro. Gràcies a aquest material es van
construir, a partir del segle XVIII i sobretot durant el segle XIX,
màquines, ferrocarrils, vaixells, estructures i ponts. Altres
metalls, com l'alumini i el coure, es van anar incorporant en la
fabricació de molts objectes. Tots els materials metàl·lics tenen
unes característiques comunes que són: ser sòlids a temperatura
ambient (llevat d'algunes excepcions), ser bons conductors del
corrent elèctric i de la calor i tenir una lluentor particular.
Els
metalls es presenten en el mercat en forma de planxes, passamans,
perfils laminats, tubs i molts altres objectes i peces.
Els aliatges
Molts
metalls provenen directament de minerals, però també es poden
obtenir mitjançant un procés anomenat aliatge.
Els
aliatges són les mescles de dos o més elements (metalls i no
metalls) que permeten l'obtenció de materials nous amb propietats
diferents de les que tenen els metalls que componen l'aliatge.L'acer,
per exemple, és l'aliatge de ferro amb un percentatge de carboni
inferior al 2 % i altres materials com el níquel i el crom. Hi ha
acers amb característiques especials: acer elàstic, acer inoxidable
o acers per a eines de tall o eines resistents al desgast.
Tipus de metalls
Els
metalls, segons la seva composició, poden ser fèrrics ino
fèrrics.
Els materials fèrrics contenen ferro,
i els no fèrrics contenen altres metalls.